Festes i tradicions


Des de les regidories de Cultura i Festes es treballa per estimular i fomentar les festivitats, la celebració de tradicions i la diversió dels vilatans.

 

Diada Nacional de Catalunya

L'11 de setembre, Festa Nacional de Catalunya, està esdevenint una de les diades més participatives del nostre poble. D'altra banda, la força de la tradició puntaire a Arenys de Munt ha comportat la incorporació al calendari festiu de noves activitats, ja consolidades, entorn del món de les randes. Una altra activitat que podem considerar plenament arrelada és la Marxa Popular, amb una participació cada cop més gran, tant de gent del poble com de les rodalies.

Des de la recuperació de la democràcia, la festa de l'11 de setembre, Festa Nacional de Catalunya, ha esdevingut una de les més celebrades i amb més participació ciutadana de tot el calendari festiu.

L'acte central de la Diada és la trobada d'artesans que se celebra al bell mig de la Riera, la part central de la qual és ocupada per una nodrida representació de puntaires del poble de totes les edats; la resta queda plena de les paradetes i tallers improvisats dels nombrosos artesans i entitats culturals de la població.

El marc de la Riera acaba de donar el toc adequat a una festa que vol enllaçar amb les arrels més profundes de la nostra comunitat.

 

Nadal

El Cicle de Nadal s'inicia, uns dies abans de Nadal, amb una exposició de puntes organitzada per l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt. L'exposició vol ser un homenatge a les puntaires del poble; cada any, aquest homenatge es personalitza en un nom o uns noms concrets.

El Pessebre Monumental ja forma part de la tradició d'Arenys de Munt. El Pessebre, inaugurat la nit del 24 de desembre, està dedicat a un fet, personatge o indret significatiu per a la nostra comunitat. Des del seu emplaçament originari a l'interior del temple parroquial, ha anat canviant la ubicació fins al seu lloc actual, a l'interior de la masia de Can Borrell.

L'endemà de Nadal se celebra el tradicional Concert de Sant Esteve a càrrec de la Coral del Remei.

 

Nit de Reis

La Nit de Reis és a Arenys de Munt la Nit de Naps i Cols. Aquella nit, i des de fa una colla d'anys, els joves d'Arenys de Munt surten en colles per tal de penjar un nap al balcó d'algunes noies escollides, i les joves fan el mateix amb els nois, penjant-los cols. La simbologia sexual de l'acte és inqüestionable.

La sortida nocturna també s'aprofita per fer crítica de diferents aspectes de la vida local, sobretot dels polítics del poble.

 

Sant Antoni Abat

La festa de Sant Antoni Abat, protector de les feines de la terra i de tota mena de bestioles, se celebra a mitjan gener. La cavalcada dels Tres Tombs i la benedicció dels animals de companyia omplen aquesta celebració.

Els darrers anys s'ha aprofitat la festa per celebrar una fira de productes del camp que, any rere any, compta amb una participació més variada i important de la nostra pagesia.

 

 

El Remei

La Festa Major petita d'Arenys de Munt, el Remei, és la festa de primavera per excel·lència. Trobem el seu origen en un vot de vila que la gent d'Arenys de Munt va fer a la Verge (potser l'any 1821, per tal de deslliurar la vila de la febre groga?).

Celebracions de tota mena, religioses, literàries i musicals, omplen el cap de setmana posterior al Diumenge de Glòria. Els ajuntaments democràtics han potenciat aquesta festa que ens porta el renaixement i l'esclat de la natura.

 

Fira de la Cirera d'en Roca

Cada 24 de juny té lloc la Fira de la Cirera d'en Roca. A les darreries del segle XIX, l'abandó del conreu de la vinya al nostre poble, a causa del estralls produïts per la fil·loxera, va desenvolupar un seguit de noves professions, entre les quals destacà la de minaire.

A Arenys de Munt, aquests treballadors encarregats d'extreure la preuada aigua del cor de la terra amb el seu bon treball van agafar nom més enllà de les nostres contrades i van tenir encàrrecs, fins i tot de més al nord dels Pirineus.

Va ser en aquests desplaçaments a terres llunyanes quan els arenyencs conegueren una varietat de cirerers que donava una fruita molt equilibrada de gust i dotada d'una textura diferent a la de la cirera autòctona. La seva importació a Arenys de Munt va ser l'inici del que avui s'ha convertit en una gran zona productora de cireres d'en Roca, les cireres que porten el cognom de la nissaga de minaires que van portar els primers empelts.

Fa molts anys, doncs, uns magnífics cirerers van arrelar a la nostra terra, i avui les actuals generacions, a més de mantenir la tradició productora, han sabut reeixir en el vessant comercial de la fruita, un vessant que, acompanyat del gastronòmic i del lúdic, té la seva màxima expressió en la Fira de la Cirera d'en Roca.

És un plaer visitar Arenys de Munt en aquests dies de començament d'estiu, quan la formidable cuirassa vegetal que conformen les frondoses copes dels arbres de la Riera ens protegeix de les calors i ens permet passar unes tardes agradables. És un plaer, doncs, visitar la Fira de la Cirera quan a aquesta bonança climàtica s'hi afegeix el colorit de les parades i el xiuxiueig de les converses reposades dels vilatans que passegen.

Text de Francesc Cassà

 

Fira de la Maduixa

La Fira de la Maduixa és un esdeveniment que té lloc cada mes de maig. Maduixes, maduixots, melmelades i altres productes inunden la Riera d'Arenys de Munt. Productes artesans i de proximitat, de comerç just, solidaris i compromesos amb la sostenibilitat es poden trobar a les diferents parades que els productors artesans i locals hi instal·len.

En el marc de la Fira de la Maduixa també se celebra l'Enotast, una visita guiada en la qual es poden tastar exquisits vins de la DO Alella.

 

 

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, la festa del solstici d'estiu, s'il·lumina amb les fogueres enceses arreu de la població. La nit més màgica de totes se celebra majoritàriament dins d'un àmbit familiar i veïnal. L'encesa de la Flama del Canigó és potser l'acte més rellevant, pel que suposa de lligam amb totes les terres de parla catalana.

La mateixa diada de Sant Joan és aprofitada per l'Associació de Puntaires per celebrar la Trobada de Puntaires, una manifestació cada cop més important d'aquesta artesania tan arrelada al nostre poble.

 

Les bredes

El mes de juliol és el mes de les bredes. Les primeres notícies històriques de les festes de l'octava de Corpus es remunten a l'any 1620. La paraula breda es va fer servir en els seus orígens com a sinònim de veïnat o veral, i resultà de catalanitzar la paraula castellana vereda. Ben aviat la paraula breda passà a ser sinònim de festa de veïnat. Els ornaments que es penjaven dins de l'església i, més tard, als carrers van ocasionar que la festa també fos coneguda amb el nom d'enramada.

Després d'un període de decadència al final de l'etapa franquista, el moviment veïnal recuperà amb força les bredes. Avui podem dir que aquestes festes de carrer i de participació veïnal estan fermament arrelades a Arenys de Munt i probablement constitueixen una de les manifestacions populars més tradicionals i peculiars del nostre poble. Des dels primers dies de juliol es van enramant i trenant les diferents bredes: la Breda de la Plaça, amb el seu florit "ou com balla", la Breda del Sindicat, la Breda de l'Eixample i la Breda del Pi Gros.

 

La Marxa Popular

El primer diumenge d'octubre es realitza la Marxa Popular Termes d'Arenys de Munt. Per a molts és una cursa, però per a molts altres és una passejada pels camins que travessen els nostres boscos i turons, una manera de conèixer el terme municipal i una ocasió d'entrar en contacte amb la natura. La Marxa ha arrelat amb força i cada any mobilitza més participants, tant del poble com de fora.

 

Sant Martí, la Festa Major

L'11 de novembre, Sant Martí, és la Festa Major, la festa més emblemàtica i viscuda per tota la gent d'Arenys de Munt. Tradicionalment, la festa es reparteix al llarg dels dies 11, 12 i 13 de novembre.

Sovint, el bon temps d'aquests dies fa parlar a més d'un de "l'Estiuet de Sant Martí", però Sant Martí és una festa d'entrada a l'hivern, amb tot l'encant que això comporta: la caiguda de la fulla, els primers freds i el recolliment vora la llar de foc. Avui ja no se celebra la típica fira de bestiar i de roba d'hivern, ni es menja la bóia, un àpat tan arrelat fins no fa massa anys.

Malgrat tot, la tradició perdura en el relleno, present a la majoria de taules arenyenques. La Mostra de Relleno, cada any amb més cassoles i ja plenament consolidada, ha estat un important estímul a la recuperació d'aquesta exquisida menja de Sant Martí. Els darrers anys s'ha potenciat la participació ciutadana en els diferents actes de la Festa Major.

 

Les puntes de coixí i les puntaires

A Arenys de Munt la tradició de fer puntes al coixí li ve de lluny. La primera documentació on figuren puntaires d'Arenys de Munt és al llibre de comptes del rander Joan Clavell, de l'any 1698.

L'any 1990 Montserrat Navarra, juntament amb altres puntaires, va fundar l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt. L'octubre d'aquell mateix any, l'Associació va obrir l'escola i el 1991 la Generalitat de Catalunya en va aprovar-ne els estatuts. L'objectiu d'aquesta entitat, tal com diuen els estatuts, és ensenyar a fer puntes perquè no es perdi aquest noble art.

 

 

Les sardanes a Arenys de Munt

Arenys de Munt té una trajectòria molt important pel que fa a la promoció i organització de l'activitat sardanística.

Durant més de 50 anys, ha tingut lloc a la població la final del tradicional Concurs de Colles Sardanistes, Bàsic d'Honor del Campionat de Catalunya.

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 17-07-2020 13:31