La Riera
La Riera, llit sorrenc i dic de sorres, constitueix la columna vertebral d'aquesta esquena corbada a la qual van a parar, com si de nervis es tractés, tot un entramat de rials i torrents. Als seus laterals hi ha ubicats un munt de comerços i restaurants on poder trobar tot el que es vulgui i degustar bons plats de menjar casolà.
La Riera és el resultat de l'acció de la peculiar climatologia de la zona sobre el terreny de granits i terrer. La conca de la Riera, delimitada per serres, serralades, puigs i turons, constitueix una unitat geogràfica ben peculiar que, a mena de petita vall, obre els seus braços cap al mar. La serra d'en Sala, la serra dels Termes, el turó del Fangar i serra Guinart dibuixen el límit de llevant de la conca; la serra Lligada i la serra del Parent Rost la tanquen per tramuntana i l'acompanyen fins al seu naixement entre els rebrecs del massís del Corredor i del Montalt. Els Tres Turons, el Pollastre i el Remei clouen la conca per ponent.
Una complexa i intricada xarxa de rierols, torrents i rials, resultat de les sobtades pluges de primavera i tardor, cobreix tota la superfície de la conca. Els rials més importants han estat adaptats a les necessitats dels nostres pagesos, que els han transformats en camins d'una amplada que permet el pas d'un carro.
Els rials han estat acotats per dos mots, gruixuts i compactes, sobre els quals s'han plantat canyes per aconseguir un ràpid enfortiment dels marges, i altres tipus d'arbres (alzines, roures, pollancres...) que permeten una consolidació més ferma i duradora. De torrents (més de muntanya) i de rials (més de plana) n'hi ha un munt. Des de Sobirans fins al mar, trobem: el torrent del Jardí, el torrent d'en Marpons, el torrent de Can Cot, el torrent dels Llorers, el torrent de la Milans, el torrent d'en Clariana, el torrent d'en Mora, el torrent d'en Bubaret, el torrent del Boldrau, el torrent d'en Cornell, el torrent d'en Terra, el torrent d'en Puig, el rial Bellsolell, el rial Pasqual, el rial de Can Sala, el rial de Can Catà, el rial de Can Pica i el rial de Sa Clavella.
Al centre del poble podem trobar la plaça de l'Església, un ampli espai on es duen a terme i per on passen la majoria de fires, esdeveniments i festivitats que tenen lloc al municipi.
El 2009 Arenys de Munt va ser la primera població catalana on es van iniciar les consultes populars sobre la independència de Catalunya. Un any més tard, es va celebrar com a commemoració I'Aplec per la Independència.
El castell de Can Jalpí i els seus jardins constitueixen un dels principals símbols d’Arenys de Munt. Construït entre finals del segle XIX i principis del segle XX, va ser el resultat de les dèries i excentricitats d’un noble, que va decidir transformar el vell casal del poble en un castell medieval amb tot tipus de luxes.
L'Arbre de Gernika autèntic dels Pais Basc va morir ja fa uns anys i el que hi ha ara és d'una generació més jove que el de can Jalpí i per tornar-lo a plantar, van venir a buscar una gla del plançó centenari d'Arenys de Munt.
El Centre d'Informació d'Arenys de Munt és un equipament del Parc del Montnegre i Corredor, inaugurat l'any 1998 en conveni amb l'Ajuntament d'Arenys de Munt, i recentment renovat i ubicat en un nou emplaçament.
L'exposició permanent de l'espai La Central del parc de Can Jalpí, la col·lecció d'ocells del Montnegre i el Corredor, mostra un apropament a les aus més representatives de la serralada del Montnegre i el Corredor i de la plana de la riera d'Arenys.
Prop del veïnat de Sobirans, el 1924 es va construir un santuari dedicat a la Verge de Lurda o Lourdes. És una reproducció de la gruta de Massabielle, el santuari francès de Lourdes, on segons la tradició la Verge es va aparèixer a una nena l’any 1858.