Durant els anys 60 el poble es transformà en tots els aspectes. En una dècada, Arenys de Munt deixà de ser una comunitat agrària, amb formes de vida properes a les societats d'antic règim, per passar a esdevenir una societat "moderna", amb una majoria d'obrers treballant a la indústria i un canvi de costums i models força radical.
El creixement demogràfic dels darrers anys s'accentuà amb la vinguda de nombrosos immigrants andalusos i extremenys a causa de la creixent demanda de mà d'obra industrial. Els 3.423 habitants del 1960 s'havien convertit en 4.023 el 1970, i 4.256 l'any 1975. La nova barriada de Sant Carles acollí la majoria de nouvinguts durant aquells anys.
Des de mitjans de la dècada de 1950 i, sobretot, entorn de 1960, una colla d'iniciatives industrials dins del món del tèxtil cristal·litzaren amb l'aparició de noves empreses, que s'afegien a les més antigues i consolidades: Julita Puig i Serra (1955), Joan Josep Miquel Figueras (1957), Isabel Tolrà (1957), Josefa Fortuny (1959), Joaquim Corbera (1959), Joan Casademunt (1959), Francisca Garcia (1965), Cecília Cruañas (1965), Ferran Soler (1965), Salvador Marquès (1966), Textilena S.A. (1967), Jaume Terrats (1969) i Anselm Subirana (1969).
L'única entitat que, a l'empar de l'Església Catòlica, actuà com a refugi d'una certa catalanitat, fou el Centre Moral. A la postguerra més recent i fins a la dècada de 1950, les escadusseres manifestacions culturals en català celebrades al Centre foren Els Pastorets i algunes obres de teatre. L'any 1961 l'arribada de mossèn Josep Costa Pau, jove i amb ganes d'atraure's el jovent, sacsejà l'ambient social i polític del poble. Des de mitjan dècada de 1960, el Centre donà un nou impuls al moviment en suport de la cultura catalana amb la celebració de diferents recitals a càrrec de destacats membres de la Nova Cançó.
El Nadal de 1962 fou un Nadal blanc. Una forta nevada sorprengué tothom. Tres anys més tard, un altre fenomen climatològic sotragà el poble. La nit del 7 d'octubre de 1965 visqué unes hores tràgiques a causa de l'impressionant aiguat que va desplomar-se sobre la Riera i la seva conca. Les parets de tàpia de tres cases del carrer Nou van cedir i els habitatges es van ensorrar, causant la mort d'una persona.
Just quan l'alcalde Josep Mas estava a punt de gaudir d'algunes de les seves realitzacions més importants, la nova casa de la vila i l'inici dels treballs per a la instal·lació del clavegueram, arribà des del govern civil l'ordre del seu cessament. El nou alcalde, Pere Torrent i Lloret, acabà els projectes del seu predecessor i emprengué l'edificació de l'anomenat "Colegio Libre Adoptado" (que més endavant esdevindria Escola de Formació Professional). Per completar el projecte, des de mitjan 1973 es treballà en l'aixecament d'un pavelló poliesportiu cobert. L'any 1972 s'inaugurà la nova biblioteca a la rambla G. Franco, 5.