Si l'any 1940 la població de fet era de 3.004 persones, l'any 1942 havia davallat fins a 2.850 persones. L'any 1950 el nombre d'habitants s'havia estabilitzat entorn de 3.066. Cap a mitjans dels 50 s'inicià un cert creixement fins a arribar als 3.423 habitants l'any 1960, reflex dels canvis econòmics que començaven a transformar el poble.
Les principals indústries arenyenques d'aquest període autàrquic, que són les mateixes d'abans de la guerra civil, foren: Vídua de Mateu Closa, Hija de Antonio Soler, Joan Rius (Sobrino de Guasch), Manufacturas Rayon S.A. (Les Sedes), Antoni Soteres, J. Borés i Joan Fontbona. A partir de 1950 s'anaren incorporant al món industrial arenyenc tot un seguit de petites empreses que provaren fortuna enmig d'un clima de creixents dificultats: Textil Redon, Torrent i Alsina, Josep Culubret, Joaquim Colomer, Rosa Gil, Ernesto Llevat, Josep Galofré, Josefa Fortuny i Anna Roca.
Una nova indústria que arribaria a tenir una gran incidència sobre el món econòmic i social d'Arenys de Munt fou S.A. Grober. Des de l'any 1946 Grober estava gestionant el trasllat de la indústria de teixits elàstics que posseïa a Barcelona. L'edifici dels germans Colomer, que seguia buit i sense finalitat concreta, acomplí les exigències dels gerents de l'empresa. Després d'unes obres d'acondicionament i millora, s'ocupà l'edifici i es destinà a la fabricació de teixits elàstics. Grober arribà a tenir 270 treballadors entorn de 1960.
L'any 1941 un dels actes de la Festa Major fou una audició de sardanes, una autèntica novetat enmig d'un ambient crispadament anticatalà. El Cafè Colomer (Can Corrioles, més d'esquerres) i el Cafè Rovira (Can Ton, més de dretes) acollien els espectacles que se celebraven al llarg de l'any.
La rambla Francesc Macià passà a anomenar-se rambla Generalísimo Franco; el carrer Panagall, avenida José Antonio Primo de RIvera; el carrer Vell, calle Calvo Sotelo; el carrer Nou, calle General Mola, i la plaça Pi i Margall, Plaza de la Iglesia.
El 15 de juny de 1941, amb una intervenció directa del governador civil Antonio F. de Correa Veglison, fou nomenada una nova comissió gestora, amb Josep Missé Martí com a alcalde i l'antic grup de la Lliga com a regidors. El nou alcalde, fidel als seus principis, proposà el mes de novembre de 1941 aixecar un monument "a los caídos por Dios y por España", al davant del Grup Escolar, en un extrem de la plaça que ell mateix anomenà Plaza de los Mártires. Aprovada la proposta, s'hi treballà tot seguit i el mes d'abril de 1942 la creu i el monument estigueren enllestits.
El 27 de gener de 1943 prenia possessió la nova comissió gestora, presidida per Josep Rossell. El primer acte del nou consistori fou la instal·lació de la biblioteca al segon pis del Grup Escolar. Des del mes de maig de 1943 es treballà en l'embelliment del paratge de Lourdes de Sobirans i en la seva promoció. Poc després, s'impulsà la reconstrucció de l'altar major de l'església.
El dia 7 de desembre de 1944, el governador civil, A. F. de Correa, donà possessió a la nova comissió gestora amb Josep Culubret al seu capdavant. Per una nova decisió del govern civil, el mes de maig de 1949, el nou alcalde, Josep Mas Muñoz, prengué possessió del càrrec. Tot just inaugurat el càrrec, el mes de setembre de 1949, l'alcalde inicià la tramitació d'un expedient que tindria greus conseqüències per a la vida municipal, el "plet Molins". El "plet Molins" es perllongà durant 23 anys i comportà una càrrega econòmica tan elevada que hipotecà les finances municipals durant tot aquest període.
Poques coses es bellugaven en el camp cultural de l'Arenys de Munt de la postguerra. Una de les iniciatives més interessants fou sens dubte la constitució de l'entitat Amigos de Arenys de Munt, tot i que la seva incidència real fou molt limitada, ja que l'estretor ideològica dels moments no donava gaire marge per a la plasmació de noves iniciatives.
Des de l'any 1956, l'alcalde Josep Mas ja havia encarregat un projecte de clavegueram per a la població. També, l'any 1958 s'inicià la construcció d'habitatges de renda limitada i la urbanització dels primers carrers. L'any 1959, la Diputació de Barcelona i el seu president, Joan Antoni Samaranch, oferiren un ajut econòmic important per tal de portar a terme la construcció d'una pista d'hoquei i un parc d'esports. La pista fou inaugurada per Sant Martí d'aquell mateix any.