Els segles VII, VIII i IX constitueixen certament un període fosc de la nostra història. La ruralització s'havia anat accentuant i tota la zona havia quedat despoblada.
La primera notícia històrica que tenim d'una església dedicada a Sant Martí a les nostres contrades és de l'any 878. Aquell any s'havia celebrat un concili a la ciutat de Troyes, presidit pel nou rei franc, LluÍs el Balb, i el Papa Joan VIIIè. En el concili, Frodoí, bisbe de Barcelona, aconseguí el lliurament per part del rei franc d'un precepte, datat el dia 9 de setembre de l'any 878, en el qual se li oferien noves propietats i se li confirmaven altres que ja posseïa. Entre les propietats donades hi havia una "cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam" , és a dir, "La cel·la que és del pagus de Girona o sia l'església de Sant Martí", que, com ha demostrat J. Mª Pons i Guri sense cap mena de dubte, correspon a la nostra església de Sant Martí.
De la primera església, esmentada en el precepte reial, en sabem ben poca cosa. Aquesta esglesiola es bastí, ben propera a l'església actual, damunt dels sorrals i a una certa distància de la Riera, en un indret enlairat respecte del llit arenós. Un segle més tard, els arenys de la Riera identificarien la nostra església: "ecclesiam sancti Martini sita super arennios" (any 998). Sant Martí d'Arenys, comunitat i parròquia, va néixer als segles IX i X.
Encetat el segle XII, qui sap si perquè la primitiva església havia quedat petita, o perquè el deteriorament de l'edifici després de tants anys de servei ho feia necessari, es decidí bastir un nou temple parroquial. El nou edifici tenia l'absis encarat cap a llevant i disposava de tres altars: l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre de Sant Pere i Sant Pau. Disposem d'un testimoni excepcional d'aquell llunyà edifici: un petit capitell decorat amb quatre fulles estilitzades que adopten una forma ovalada. Uns altres elements d'aquell temple són les ferradures votives encastades a les portes de l'entrada principal de l'edifici, testimoni de la matinera devoció a Sant Martí.
Des del segle XIII comencem a tenir dades més nombroses i concretes del poblament que, poc a poc, s'havia anat instal·lant a la vall de Sobirans i en alguns dels turons del tram mitjà de la Riera: mas Sala, mas Ferran, mas Anglès, mas Croanyes, mas Bellsolell, mas del Puig, mas Aiguaviva, mas Rupit, mas Conill, mas Sagrera, mas Catà de Goscons, mas Tries, mas Borrell, mas Catà del Puig, mas Colomer, mas Llurià, mas Amar, mas Arquer de Goscons, mas Oliver de Goscons, mas Vallalta, mas Pasqual... Els situats a Torrentbò eren nombrosos: mas Arnau-Guerau, mas Aulina, mas Fredera, mas Mora, mas Soler, mas Gibert, mas Miró, mas Forn, mas Flaquer, mas Ponç, mas Guillem Ferrer...
El mas Arquer conserva un hipogeu extraordinari, probablement excavat en ple segle XIII. Una sala rodona amb set urnes i una creu càtara incisa a la paret acaben de donar més rellevància a aquest interessant hipogeu.
D'aquell segle XIII tenim constància de l'existència de dues capelles dins del nostre terme parroquial: la de Sant Miquel de Sobirans (anomenada més tard dels Tabustols), construïda en terrenys del mas Colomer de Sobirans, i la de Santa Cecília de Torrentbò.
A mitjan segle XIV i per privilegi del vescomte de Cabrera es creà la batllia natural d'Arenys, separada de la de Montpalau. La batllia fou donada a la família Tries com a premi a la fidelitat cap als seus senyors naturals. El mas fortificat dels Tries (que al segle XVII mudaria a mas Jalpí) passà a ser la seu de la batllia d'Arenys.