La generació republicana tingué dues grans personalitats en el camp cultural: Maria Antònia Torrent i Domènec Perramon.
Maria Antònia Torrent i Martori va néixer el 4 de febrer de 1906. Des de ben joveneta, sobretot a partir de la dècada dels anys 20, començà a col·laborar amb articles d'opinió a El Matí, El Día Gráfico, Flama, La Vanguardia i a altres mitjans de comunicació escrits. La gran labor de la Maria Antònia, però, la realitzà com a bibliotecària de la primera biblioteca d'Arenys de Munt (inaugurada l'any 1933). Ella fou l'ànima de l'associació Amics de la Biblioteca, que impulsà i col·laborà en nombroses activitats culturals: presentacions, cursets, conferències...
Domènec Perramon i Torrus va néixer a Canet de Mar el dia 20 de maig de 1906. De ben petit passà a viure a Arenys de Munt, poble que Domènec sempre considerà "el seu poble". Des del Casal Català d'Arenys de Munt, Domènec portà la direcció de diverses obres de teatre. Al Casal Català Domènec entrà en relació amb els amics que conformarien el gruix de la generació republicana: Josep Maria Soler, Antònia Torrent, Quimet Valls, Raimon Torroja... Domènec Perramon havia escollit la poesia i aquesta opció s'anà refermant amb els nombrosos premis que començà a rebre: Molins de Rei (1929), Badalona (1929), Valls (1932), Barcelona (Viola d'Or i Argent, 1932)... Més tard, a l'exili, va rebre les màximes distincions als Jocs Florals celebrats a Buenos Aires l'any 1941 (Viola d'Or i Argent, Englantina d'Or i Flor Natural, proesa que li valgué el títol de Mestre en Gai Saber). També rebé premis ordinaris a Santiago de Xile (1943), l'Havana (1944), Mendoza (1958) i Buenos Aires (1960).
Un cop a l'exili, pogué establir-se a Londres, on participà activament en les tasques del Consell Nacional de Catalunya entre 1940 i 1944. Ja gran, es casà amb Brenda Hudson, que fou qui aportà un consol més gran al buit immens creat a l'ànima de l'exiliat. Domènec Perramon sempre sentí enyorança de Catalunya i anhelà constantment el retorn a l'estimada terra. Just quan preparava la seva tornada, va morir a Londres l'1 de febrer de 1976. Per desig de la seva muller, fou enterrat al petit cementiri d'Arenys de Munt, on avui reposen les seves restes.
Una fita cabdal en el desvetllament cultural de l'etapa republicana fou la creació de la Biblioteca Pública Municipal. El dia de Sant Martí de l'any 1933 s'inaugurà oficialment la nova biblioteca, que quedà instal·lada al segon pis de les Escoles, al número 55 de la rambla Francesc Macià. Maria Antònia Torrent obtingué de la Generalitat el nomenament oficial de bibliotecària.