Des del moment de prendre possessió dels seus càrrecs, els nous regidors republicans dedicaren els seus esforços a resoldre el problema de l'ensenyament a la nostra població. El dia 30 de juny de 1931 es constituí una Comissió de Cultura, presidida per Ramon Paituví, amb els clars objectius de cercar un lloc adequat per a ubicar-hi les noves escoles, d'una banda, i de conscienciar la gent d'Arenys de Munt de la necessitat d'unes escoles adequades, de l'altra. La Comissió comptà en tot moment amb la col·laboració d'un arquitecte extraordinari, Enric Catà, i d'una personalitat en el camp de la pedagogia, en Raimon Torroja i Valls.
Enric Catà i Catà havia nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878. L'any 1895 inicià la carrera d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des de l'any 1910 col·laborà estretament amb Lluís Domènech i Montaner. Entre els seus edificis més representatius trobem el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou, la Casa de Correus i Telègrafs de Girona, el Teatre Albèniz de Girona... L'obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l'edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, el Palau Nacional de Montjuïc.
L'altra personalitat que tingué un paper cabdal en la construcció del nou Grup Escolar, Raimon Torroja i Valls, havia nascut a Barcelona l'any 1894. L'any 1926 ocupà una plaça de mestre a Arenys de Munt, en substitució de Joan Corrales, jubilat de feia poc. Amb la proclamació de la República, col·laborà activament amb la gent del Centre Republicà Català d'Arenys de Munt. L'any 1933 fou nomenat director de l'Escola Annexa de la Normal de Barcelona, on es formaven els futurs professionals de l'ensenyament.
A la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1931, l'ajuntament, una vegada escoltat el dictamen de la Comissió de Cultura, va acordar l'aprovació del projecte d'un edifici per a Escoles Graduades, obra d'Enric Catà, amb tres seccions per a nois, tres per a noies i un parvulari. El lloc escollit per emplaçar-hi l'edifici fou el terreny situat a la part posterior de l'església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu. El mes de setembre de 1933 començaren les obres d'obertura dels nous carrers.
El mes de desembre de l'any 1933, l'ajuntament acordà adjudicar les obres de fonamentació del Grup Escolar a la Cooperativa de Construcció, que, a través d'una borsa de treball controlada per l'ajuntament, agrupava la majoria d'obrers en atur. Poc després començaren les obres d'explanació de terres i de fonamentació de l'edifci. Després de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, amb un edifici pràcticament enllestit en la seva part externa, seria el Comitè de Milícies Antifeixistes qui vetllaria per la continuació de les obres. El trasllat dels nens i nenes al nou edifici s'efectuà durant el mes d'abril de 1937. Cap a finals de 1938, l'edifici s'habilità com a hospital militar.