El paisatge vegetal a les nostres contrades de fa uns 10.000 anys estava format, bàsicament, per espessos boscos d'alzines i roures, amb algunes clapes residuals de pins. La vegetació de ribera, prop de la riera i dels torrents i rierols, barrejava bedolls, pollancres, verns, avellaners... creant boscos encara més tancats i humits. No era un paratge massa agradable per viure-hi, tot i que la banda muntanyosa del solell, sobretot a l'hivern, constituïa un indret força acollidor.
Caldrà esperar al neolític, un neolític mitjà força avançat, amb els seus innovadors canvis econòmics, socials i demogràfics per trobar les primeres manifestacions d'activitat humana. Totes les restes prehistòriques que coneixem fins avui han aparegut a la muntanya, a les zones més enlairades entorn del Montalt i els Tres Turons, entre els 400 i els 500 metres d'alçada. Aquest fet ens porta a creure que aquests primers pobladors eren bàsicament ramaders que probablement no tenien un hàbitat fix, i que portaven a pasturar els seus ramats d'ovelles, cabres o porcs per les nostres serralades.
Les restes que avui coneixem són les següents: la Pedra de la Ferradura, el Dolmen de l'Infern, un menhir a la Plana de les Bruixes i les destrals polides neolítiques trobades a la dècada dels 40 a Torrentbò.
Haurem de fer córrer ràpidament el rellotge de la història i passar dels megàlits a les primeres restes d'hàbitats coneguts, que situem a l'època romana, al segle I a.C. Entremig hi queda un buit d'uns tres mil anys dels quals no hem sabut trobar cap testimoni clar. Malgrat aquesta manca de testimonis, el fet que l'acció de Roma s'exercís damunt de la societat indígena ibèrica ha possibilitat que trobem l'empremta ibèrica a les fases més antigues de les vil·les romanes. També, dos probables llocs d'emplaçament de poblats ibèrics són el Montalt i Can Roig del Castell.
Les vil·les romanes dominaren durant més de dos-cents anys el paisatge de les nostres contrades. Nous conreus donaren una nova fesomia al solell dels nostres turons. Dins del nostre terme han estat localitzades quatre vil·les romanes: Can Catà de Dalt, Ca n'Aiguaviva, Can Bellsolell i Can Jalpí. Sembla que el moment fundacional de totes elles el podem situar a la segona meitat del segle I a.C. El seu punt àlgid, sobretot a nivell econòmic, correspongué als segles I i II.El moment final de les vil·les és més dubtós, tot i que sembla que cap d'elles, excepte la de Can Jalpí, superà la crisi del segle III.
Can Jalpí fou la vil·la més important de tota aquesta zona. La seva situació privilegiada, a escassa distància de la Via Augusta, li oferia unes immillorables condicions per prosperar econòmicament. A la part posterior de les dependències de la vil·la s'ha localitzat un forn d'àmfores, ben arran de la Riera per tal d'aprofitar-ne el curs d'aigua que hi discorria bona part de l'any. Allí s'hi fabricaren nombroses peces amfòriques destinades a comercialitzar l'excel·lent vi de la Laietània.
La Via Augusta creuava el nostre territori en una zona propera a l'emplaçament de l'actual A-19. El pas de la Via Augusta per les nostres contrades ha estat corroborat per l'existència dels mil·liaris de Vilassar i de Torrentbò. Coneixem el de Torrentbò, avui perdut, per l'escriptura que va redactar el notari Gabriel Morera, de Mataró, l'any 1599, en la qual es deixa constància de la pedra, situada en una vinya d'en Lleu, sastre d'Arenys.